Mentre els Capgrossos feien veure que es maquillaven als camerinos , els gegants recorrien a coll dels seus portadors tots els racons, passadissos i sota-escales del teatre per veure si hi cabien en algun lloc. El gegantó al·lucinava. Es veu que era una obra surrealista, genere que personalment no m’agrada massa, sort que hi anat acompanyat d’amics dels de debò, que anaven fent bromes per distreure’m.

Ha coincidit el final de l’obra, que molt bona no deuria ser perquè ningú ha aplaudit, amb el final de l’exploració del local, així que s’han desmuntats els gegants i tot altre cop cap el remolc.

Com que els molt troneres han acabat tard, el porter de la Tèxtil Rase ja havia plegat, així que tothom cap a casa, bé tots no, que els Gegants de Cardedeu no en tenen de casa, de moment a dormir dins el remolc al magatzem municipal i sense fer massa soroll que només ens faltaria que la policia els fes un control d’alcoholèmia…

Agraïm al Manel l’experiència viscuda i li recomencem efusivament. Jo, quan m’hagi passat el mal d’esquena , no hi penso tornar tants cops com faci falta.

Fem una crida urgent des d’aquí per si algú vol acollir els gegants, son quietons i mengen poc. Només per uns dies (fins que s’hagi acabat l’adequació de la Tèxtil Rase com a seu de les entitats locals). Els Reis Mags d’Orient necessiten el remolc geganter per als músics la nit del 5 de gener. Potser caldrà que facin una mica de màgia…

A reveure,

Pau Urgell

Tweet