Hola a tots,

Avui el Sr. Manel Simón ha convidat als nostres Gegants i gegantons al Centre Cultural de Cardedeu. Ha estat una experiència que difícilment oblidarem.

Feia dies els gegants estaven endreçadets hivernant dins el remolc, calentons a la tèxtil Rase. Ja us podeu imaginar la il·lusió que els ha fet !. El nostre Cap de Colla els ha anat a buscar i ha portat el remolc fins al CECUCA. Un cop allà, amb l’ajuda d’en Roque i l’Ester, s’ha anat buidant el material de dins el remolc i les figures han entrat al teatre per la porta del darrera, com els artistes!!. Un cop han vist i trepitjat l’escenari, hem pujat els gegants per les grades fins el replà a nivell del vestíbul. Com que en Manel li havia demanat a la Peronel·la que es posés al costat de la porta principal l’hem muntat completament. Un cop vestida i empolainada per l’ocasió ha resultat que els nostres gegants son més grans del que algú, es pensa i no hi caben al vestíbul del Centre Cultural. Un petit detall sense importància. Així que l’hem tornat amb en Ramon Berenguer que mentrestant s’havia aposentat al replà de les grades per gaudir d’una bona vista de l’escenari. L’obra era “El fantasma de l’opera” perquè no s´hi veia ningú a l’escenari, o potser no era aquesta , però que alguna “fantasmada” hi ha hagut al teatre aquesta nit; Segur.

Com que s’havien “colat” per la porta del darrera no tenien entrada amb seient numerat, i el responsable de la sala els ha advertit que haurien de marxar d’allà perquè podrien distreure als actors. Ho veus com sí que hi ha actors ? Ha saltat la Peronel·la . És clar, estimada, i no hi ha públic perquè és una actuació d’urgència, li ha respòs el seu marit.

Mentre els Capgrossos feien veure que es maquillaven als camerinos , els gegants recorrien a coll dels seus portadors tots els racons, passadissos i sota-escales del teatre per veure si hi cabien en algun lloc. El gegantó al·lucinava. Es veu que era una obra surrealista, genere que personalment no m’agrada massa, sort que hi anat acompanyat d’amics dels de debò, que anaven fent bromes per distreure’m.

Ha coincidit el final de l’obra, que molt bona no deuria ser perquè ningú ha aplaudit, amb el final de l’exploració del local, així que s’han desmuntats els gegants i tot altre cop cap el remolc.

Com que els molt troneres han acabat tard, el porter de la Tèxtil Rase ja havia plegat, així que tothom cap a casa, bé tots no, que els Gegants de Cardedeu no en tenen de casa, de moment a dormir dins el remolc al magatzem municipal i sense fer massa soroll que només ens faltaria que la policia els fes un control d’alcoholèmia…

Agraïm al Manel l’experiència viscuda i li recomencem efusivament. Jo, quan m’hagi passat el mal d’esquena , no hi penso tornar tants cops com faci falta.

Fem una crida urgent des d’aquí per si algú vol acollir els gegants, son quietons i mengen poc. Només per uns dies (fins que s’hagi acabat l’adequació de la Tèxtil Rase com a seu de les entitats locals). Els Reis Mags d’Orient necessiten el remolc geganter per als músics la nit del 5 de gener. Potser caldrà que facin una mica de màgia…

Salut, 

Pau Urgell

Tweet