Un cop passada la nostra trobada i la Festa Major i recent retornats la majoria de vacances, aquest primer diumenge de setembre vàrem poder gaudir d’una nova sortida. 

Gràcies a l’esforç fet dimarts passat de desmuntar els gegants escampats entre el museu i l’ajuntament (encara amb ressaca de la Festa Major) i encabir-ho tot al remolc (tota una proesa d’ingenieria). Gràcies com deia a aquestes gairebé tres hores de feina avançades, diumenge  vàrem poder sortir puntualment cap a Sarrià de Ter.

Un cop arribats davant del seu  pavelló esportiu (havent fet abans una petita visita al pavelló dels seus veïns de Sant Julià de Ramis, més que res per comparar, no us penséssiu que ens havíem confós, eh).Allà ja hi vàrem trobar als nostres amfitrions abocats a últimar l’esmorçar. Mentre enllestien les taules  vàrem aprofitar per obrir la porta gran del remolc i muntar els nostres Gegants. El Montseny no perquè no érem prou portadors  i La Marieta l’havíem deixat a Cardedeu per lletj…vull dir, per a representar  els  Gegants de Cardedeu en els casaments de diumenge a la Sala de les Columnes de l’Ajuntament  en absència  dels gegants reis. Això!Un cop ben esmorcats  i xerrats (la colla de Sarrià ens anaven dient: mengeu i no xerreu tant, i nosaltres vinga menjar, i tot i així va sobrar teca (de la nostra taula no que nosaltres vàrem fer net amb lo nostre i amb part de lo de les taules veïnes.)I xerrar, doncs  vàrem estar parlant sobretot amb Fal·lera Gironina per possible intercanvi i de les vacances amb els gegants que fan ells i .. i d’això ja en parlarem un altre dia.

La cercavila va començar puntual, tal puntual que als xanquers els van agafar amb les calces avall però de seguida es varen vestir i amb quatre gambades ja eren al costat dels nostres gegants.Amb gresca i molta música, sobretot de les colles del gironès, perquè els nostres músics feien el que podien amb la gralla dalt les xanques (ella) i amb les baquetes i el xumet a les mans (ell), i entre balls i avituallaments animavem Sarrià de Baix . Vàrem passar l’ajuntament i en el penúltim avituallament ens aturàrem davant les antigues escoles públiques. Un bonic edifici modernista de Rafael Masó (l’arquitecte, no el mecenes dels nostres gegants). Per cert, si hi ha algú de Sarrià que llegeix  això,  si  els contenidors del davant la façana de la casa Rafael Masó els emplacessin una mica més amunt (sobre la vorera però en un altre indret) o més avall (per exemple soterrats) la casa lluiria més.  De res. Em vaig adonar que molta gent al carrer no hi havia però els balcons eren plens de veïns gaudint de la Cercavila: un jugador de bàsquet, un pallasso, un lladre,una bruixa, un pagès ..oficis ben normals arreu (bé, pagès no tant que no en queden gaires) , vaig pensar “ hi ha fal·lera en aquest poble”, però quan vaig veure la Pipi Calces llargues, en Michael Jackson i en Darh-Vader (Star Wars) vaig començar a sospitar. Mira que son llestos en aquest poble, contracten actors perquè es facin passar per veïns i doni més ambient a la trobada Gegantera.

 Ho haurem d’aplicar a Cardedeu, allà on hi hagi un balcó buit (que només passa perquè el seu propietari està seguint els gegants a peu del carrer, està malalt o és geganter) o hi hagi una casa deshabitada (la majoria del carrer Teresa Oller) hi posem un figurant llogat per l’ocasió (en el cas de les cases buides hi podem posar un okupa que és més barat).

Un cop arribats a la Plaça de l’Obra vam obrar com a bons geganters i vàrem dansar i dansar i atipar de síndria i meló (que bons!!) a recer de l’església de la Nostra Senyora de la Misericòrdia (any 1800).

Una bona trobada que agraïm a la Colla de Sarrià de Ter.

 Apa-li , ens veiem a Reus.

 Nota d’última hora: Me assabentat que no són figurants, que és una exposició d’espantaocells que organitza l’Associació de veïns de Sarrià de Dalt. Ja ho deia jo que eren molt llestos, 76 espectadors més de la Trobada gegantera .. i de franc!!.     

Tweet