Són quarts d’una del dissabte 23 de juliol. Una colla d’arreplegats són a la porta del museu carregant els gegants de Cardedeu al remolc. L’enginyer encarregat de la col.locació és, com. no, l’Arnau Urgell. Ja arriba en Joan de repostar el vehicle, ja podem posar-nos en camí! Un parell d’horetes i…ja som a Tuïr, a la Catalunya Nord. (bé, els Tornabell arriben més tard, que han agafat un “camí alternatiu”). Ara toca dinar: busquem un parc i som-hi! D’aquí destacaria el meló dels Pujadas-Garriga i el cafè dels Ibañez-Monroy (fet amb fogonet a l’instant!).

A les quatre una plantada accidentada: el vent ens tomba el gegantó a terra. Sort del cap-gròs dels jubilats de Figueres, sinó el mal hauria estat major (pobre cap-gròs!).

Comença la cercavila: molta gent i molta animació. Això motiva. Hi paticipen una desena de colles (destacaria els cavallets del casal de gent gran de Figueres, i també una nova geganta no recordo d’on, preciosissima, que els vem assegurar que si estava inspirada en les noies del poble ens n’hi anavem de seguida!). Durant la cercavila sentim parlar més francès que cap altra cosa. Els petits de la colla, en Guillem, l’Eva i l’Ashenafi, es fan un fart de vendre pins. Els xanquers, en Gabi, Biel i Arnau, van fent de les seves. Una cercavila llargueta, sinó pregunteu als portadors, en Ricard, Pep, Miquel, Joan o Jordi…O a les mares dels petits, la Paqui, Montse…També a les gralleres de la colla, l’Aina, Paula, Abenet, que es queden sense saliba.

I després d’un sopar acceptable (clar que després del de Vilafranca de Conflent…), on no hi ha faltat el fal.leeeeeeeera d’en Jordi, el més novedós: una cercavila nocturna.

Acabaré citant l’anècdota principal de la sortida: el cotxe que duia el remolc dels gegants, que com. sempre era el d’un servidor, es va quedar sense gasoil just quan arribavem a Llinars a les tantes de la matinada! I això que la Natàlia ja m’ho deia feia quilòmetres! L’assistència de’n Gabi i la Paqui, però, ho van solucionar tot.

Ricard Bertran.

Tweet