2 d’octubre, a terres d’Osona

Dia que es lleva fred i que el sol va acomboiant, mica en mica.

A les 9, en punt, a Taradell.

Els gegants enquibits en el  cotxe d’en Vives.

Solsones, Peres,  Pujades i Garrigues Urgells, Gabi’s,  Paqui’s, Tornabells, Vives………….

Amb el nus a l’estomac, amb les emocions contingudes.

Mes afectivitat, en els bon dia, en els com estàs?.

Muntant gegants per l’acte d’honor, per l’acompanyament, per l’arreveure al amic, al mestre, al company.

Per enrecordar-nos del be preuat que tenim: la vida, els  amics, els espais de per a compartir.

Esperant  ’alimentar l’esperit, varem alimentar el cos. Esmorzar que intentem distès, comentant foteses. Esperant les 10.

Gent, uniformes, mossos, Miquelets, Castellers, toca-sons, gent, cotxes. Calor del sol present que intenta escalfar l’anima. I gent. I amics, molts amics.

L’amic, encongit pel dolor, ordenant els temps, els actes, les paraules.

Emocions que es desfermen, llàgrimes  que, sense demanar permís ,  surten a passeig. Pell, abraçades. Compartint el dolor per l’absència i partint-nos la emoció per l’espectacle , mai vist abans, d’una coincidència de colors, de sensibilitats, de mirades que es creuen, de dol.

Gegants plantats, pilar que enfila al cel, uniformes, d’ara i d’abans, ferms, amb respecte, amb honor.

Feia temps que no emocionava tant una gralla. Arriba en Lluis. Vull pensar que orgullós de tot lo sembrat, de tot lo recollit, Des de la seva immensa humilitat, deuria veure’ns a tots per acompanyar-lo, per sentir-lo aprop, per reconciliar-nos amb la vida.

Paraules d’un idioma estrany d’un país llunyà.

Paraules d’en Pau, trencades per la emoció; intentant dir allò que sentim, volent posar paraules als sentiment.

Ens creuem mirades, els ulls ja no dissimulen, ara ja no poden seguir el  ritual de la contenció.

Pell, mans, plors i un lleu perfum de serenor, de gratitud, de ser conscients de la sort que em tingut de conèixer-lo, de compartir, sons, pobles, viles, país.

I sona el flaviol en l’homenatge de la complicitat, en l’honor del present ofert.

I ballen els gegants ( com va ballar la geganta, Pep Vives, com va ballar!!!).

Emplaçats a seguir caminant, a seguir cercavilejant, en la seva memòria, en el seu record.

Emocions a flor de pell, sensacions que apropen, que agermanen, que uneixen. Fent Colla.

Diumenge d’octubre, dia 2, a Taradell, terres d’osona, per acompanyar l’amic, en dia de sol i de dol.

Jordi Tornabell

Tweet