30è Aniversari dels gegants de Caldes d’Estrac
Al matí es va quedar per carregar els gegants, que encara estaven al Museu, al remolc. S’aprofita l’avinentesa per portar el gegant Montseny a Can Frigol, ja que l’exposició està a punt d’acabar. Mentres en Ricard porta el Montseny al seu lloc, en Jordi i la Sònia treuen els gegants del Museu. En Jordi té pressa perquè ha quedat amb la familia, la Paula i l’Arnau per anar a la platja i s’està fent tard, la Sònia s’en va a continuar treballant, arriben els Gabis quan ja està tot carregat al remolc, en Ricard i els Arnaus han acabat de fer la feina.
A primera hora de la tarda els gegants, els Bertrans-Vilà, els Gabis i l’Arnau  U. i els Solsones surten cap a Caldes on falta gent.
Els Tornabells  i la canalla de la platja arriben directament i els Roques s’afegiran més tard.
En arribar ens trobem amb el problema de l’aparcament dels cotxes dels acompanyants geganters, no hi ha cap lloc previst ni reservat per fer-ho, només pel cotxe del remolc, i els conductors s’en van d’excursió a aparcar els cotxes.
Com que hem acabat de muntar relativament d’hora, ens sobre temps per anar a fer el café o el refresc, ja que a aquella hora i amb la calor que queia potser era més adient, de camí ens trobem un avituallament  ja tot parat i la Natàlia demana si poden posar els porrons a l’ombra ja que estaven a plè sol, primer no encaixen gairebé la crítica constructiva però al final ho entenen i els posen a dins fins més tard.
És l’hora de surtir i els xanquers ja estan preparats ! Miracle ! Comença la cercavila, un detall a destacar és que els gegants del poble amfitrió  estaven plantats un davant de l’altre i quan anaven passant els gegants de les diferents colles convidades, ells els saludaven donant-lis la benvinguda un per un.
La cercavila va baixant pel poble i cada 100m. ( per dir una distància relativament curta, ja que no ho vaig mesurar) hi havia un avituallament, potser la cercavila que recordo amb tants !  Arribem a l’accés a la platja, hem de passar els gegants per sota les vies del tren, hi ha un pont baixet o sigui que ja tenim tots els gegants estirant-se i els portadors els passaven per sota el pont, un cop passat aquest tràngul els gegants continúen per un passeig al costat de la platja, però com no, els nostres gegants s’escapen i se’n van a la sorra de la platja amb la gent que estava prenent el sol, una clàssica turista, amb pamela i tot, vol fer-se una foto amb els gegants i ja tenim tota la colla parada i tots els altres gegants avantçant-nos. Ai, que el xanquer li agafa la pamela i li posa al príncep… Algú té la foto?
Arribem al final i es fa una mica pesat, entrem colla per colla, ballen els  amfitrions i llavors tots a l’hora. De mentres els xanquers ens fan espectacle de malabars amb el Roque.  Abans d’això els xanquers i la canalla han baixat en un ascensor, que hi ha al costat de l’hotel i la platja , que porta a l’spa de l’hotel i els fan fora perquè fan massa soroll, ja l’han tornat a liar.
Ja tenim a la senyora Maria que en barnús blanc puja ( per l’ascensor) a la plaça i fa fotos de tot, per veure-ho ! El Roque pregunta: de quina colla és ? Mola el vestuari!
Els nens Bertrans i la Paula venen pins i xapes, ells fent peles per la colla com sempre.
Aquí s’acaba la cercavila, ens donen una ampolla de cava de record. Ara s’ha de tornar al mateix lloc de sortida per guardar els gegants al remolc i l’inconvenient és que per tornar no han tallat el trànsit i pel mateix carrer pugen els gegants i els cotxes alhora fent-se nosa uns als altres.
Arriba l’hora del sopar, les taules estan parades i ens  trobem un pernil, pà amb tomàquet i beguda, en Roque ens talla tot el pernil, fins i tot ens fa uns trossos pel caldo i per les llenties de l’Ester. En acabar treuen un pastís gegant amb les espelmes dels 30 anys, tothom engega unes bengales que ens havien repartit i la colla de Caldes bufa les espelmes. Reparteixen el pastís; pà de pessic farcit de xocolata, boníssim, oi Arnau Solsona?
La canalla ha marxat a jugar i els adults aprofiten per fer reunió per acabar d’enllestir la festa del centenari. L’ambient està una mica tibat, algú de la colla està absent i altres amb el vi i el cava una mica animats, els acudits del Roque i d’en Gabi van fent riure i la música de l’orquestra va sonant, comencem a recollir i cap a Cardedeu que s’ha fet tard.

Paqui

Tweet