Darrera  la reixeta

Convocada la Colla, a 2/4 de 9, a Can Frìgol, enganxem  remolc i, a ¾ de 9, el cos expedicionari format per:Vives-Manyà, Urgell-Vilà, Bertran-Vilà, Gabi’s i Paqui’s, Francina i Quim!!!!, Pujades-Garriga i Tornabell-Tornabell, es posa en marxa direcció Osona.

Penúltima trobada de la temporada ( encara ens falta La Roca).

Bon dia i bon sol. Arribem a Torelló 2/4 de 10. Aparquem els cotxes al pavelló i anem a cercar en Ricard i el remolc que ha pogut arribar fins al parc on s’ha de fer la plantada, per muntar gegants.

Al arribar, oh, miracle!!!, el Gegant ja està muntat, i la geganta, quasi be!!!!!

Pot ser l’efecte Francina?, pot ser que, en Ricard i la Natàlia, sols, fan mes feina que 10 o 12?. La qüestió es que, al moment, varem poder plantar els gegants i assolir l’autèntic motiu de la sortida: l’esmorzar.

Senyores i senyors: això es un esmorzar!!!!.

Botifarra negre, botifarra blanca, carn salada, morro,  en fi, un esmorzar de subsistència. Patates fregides, galetes ( bonissimes).

Regat amb bon vi i cervesa, Fantes i Coques-Coles i aigües.

A tot això, el sol comença a tocar els clatells, en Pau comença el reportatge de fotos i les colles (19 a mes de  Cardedeu) comencen el xivarri de gralles i caixes.

Destacar la feina del Oriol i en Guillem venent xapes, pins i loteria ( uns craks)

Començo a sospitar que hi ha una relació directa entre l’esmorzar i la llargada de la cercavila.

Qui els va parir!!!!!. Ja varem digerir l’esmorzar, , ja. Cercavila que comença be però que, de seguida, segueix en costa ( en pujada).

I el sol de cara, i els gegants sense aire condicionat. I gent ( deunidò), i Colles.

Avituallaments, els justos però, això si, tots proveïts de beguda fresca i……galetes.

Cal fer esment de la moltissima activitat de gralleres i caixes al llarg de tota la cercavila. Dona gust  sentir les gralleres i caixes, empalmant una cançó darrera una altre. Llàstima que no totes es poguessin ballar ( i menys en pujada!!!!)

La cercavila va anant lenta i el que havia de ser un recorregut, mes o menys breu, entre la calor, la gent i els avituallaments, es va allargar una mica massa.

En aquest moment tenim el reforç de la Mercè que, amb una demostració d’altruisme i amor, malgrat el seu estat gripòs ( i alguna decimeta de febre) decideix acompanyar-nos.

Al final de la cercavila, en un parc magnífic i sobre gespa!!!!, ballen els gegants, es fa la entrega tradicional del record de la trobada i “ballen”(?) totes les colles el ball conjunt ( la fugida de les Colles, fent veure que ballen i enfilant la sortida, va ser memorable. No, Arnau?).

Cansats, acalorats, desmuntem els gegants (2/4 de 3).

Les families Gabi’s&Paqui’s i Bertran&Vilà, s’acomiaden de la expedició, mentre que la resta del cos expedicionari, fem cap a un parc prop d’on teníem els cotxes aparcats i ens disposem a compartir un dinaret model pic-nic.

Taula de per a compartir, bon aperitiu, bon dinar i bona companyia,per refer-nos a l’ombra, de la calor i la cercavila.

Sortida que ha anat prou be, tenint en compte que feia 2 dies que ens havíem trobat  a Caldes de Montbui.

Quedem emplaçats pel dia 20 ( Cardoterror).

Falta la sortida de La Roca, ja, per al mes de novembre.

Cansats i contents, cap a casa ( decidim deixar Taradell i la seva botifarrada contra la Hispanitat, a la seva sort.

I la geganta, segueix sense portar calces.

Jordi Tornabell

.

Tweet

Membres de la Colla que van asistir: Familia Bertran (4) Familia Vives (4), Familia Gabi’s (5)

Familia Pujadas-Garriga (3) Jordi Tornabell, Aina Tornabell i Arnau Urgell

Hem quedat d’hora, a 2/4 de nou a l’Ajuntament, en Ricard i en Pep van a Can Frigol a buscar el remolc. En Jordi s’ha encarregat d’anar a buscar la clau a la policía. Com que ha arribat d’hora, ell tot sol desmonta els gegants i els treu fora de l’Ajuntament, voleu dir que calia? I l’esquena?  I si cauen els gegants? I si es fa mal? Bé, fins i tot es desmonta el Príncep, que no cal perquè muntat ja hi cap al remolc, (ara cal revisar bé les juntes perquè s’ha quedat mal fixat amb l’esponja).

Els últims en arribar el Gabi’s, es carrega tot el que ens cal i a les nou sortim cap a Caldes, arribem, muntem i encara que sembli impossible som els primers convidats en muntar els gegants!

Esmozem pà amb tomàquet i botifarra, begudes i de postres ens han deixat una caixa de “donettes” de xocolata.  L’Arnau només pot menjar pà, ja que la noia que s’encarregava del seu esmorzar vegetarià està dormint i no tenen res per ell.

A la taula de l’esmorzar ens han portat un paper per emplenar amb la fitxa dels gegants, l’Arnau i l’Aina s’encarreguen de respondre les preguntes, al final s’ha de fer un petit resum de la història dels nostres gegants i com que resulta que ningú de la colla deu saber-la, l’Arnau agafa el telèfon i truca al seu pare perquè li expliqui…  Ai, aquesta canalla, què en farem d’ells? I després d’això, a més a més, ja tenim en Pep i la Natàlia intentant fer entendre a l’Arnau que encara que tinguem 101 anys hem celebrat el centenari… però al final no sé si s’en van sortir o no…

Disposem de més d’una hora fins que comenci la cercavila, així que anem tots junts a fer el café, en Jordi mareja una mica la cambrera amb les seves peticions, un tallat, un café i una pasta de crema, a no el tallat no cal i la pasta com que la crema porta llimona tampoc !

Com que estàvem farts de transportar la caixa de donettes,  en Gabi li regala als seus “primos” que estaven venent globus.

Fem la foto oficial de la sortida, com ens recorda el secretari que es va quedar a la reunió, i comença la cercavila fins a arribar a la plaça de la Font del Lleó, avui hem tret a passejar en Ramón Berenguer IV, na Peronella i el Príncep. No tenim xanquers perquè en Gabi està lesionat de l’esquena, l’Arnau del genoll  i en Biel sol no vol pujar.

L’anècdota a destacar seria la baixada de faldilles del gegant, bé del tot no, una mica abans d’entrar a plaça el gegant volia baixar-se les faldilles però els nois de la colla li fixen bé perquè no faci cap exhibició que és horari de canalla i la plaça estava plena de gom a gom.

Molt bona nota pels músics de la colla, 2 gralleres i 3 o 4 caixes-tambors (segons l’estona) que no van parar ni un moment de tocar.

Sort de la canalla Bertran i Vives que van vendre força números de lotería i així de 50 cèntims en 50 cèntims anem fent bossa.

Després de ballar colla per colla l’entrada a plaça, destacar la colla de capgrossos de Caldes que tenen molta canalla i fan molt goig i un cuc dels més petits, es fa el ball final tots junts, entrega de records, un puzzle dels gegants i cap a guardar gegants, els fiquem al remolc i cap a can Frigol on es quedaran fins dimecres 12 d’octubre que anirem a visitar Torelló.

Un record pels membres de la colla lesionats que no van poder assistir, en Joan que es va fer mal a la feina i la Mercè amb mal de coll a casa.

Aquella mateixa tarda per Televisió Vallès retransmitien tota la cercavila, així que algú ens podrá veure encara que no hagi estat allà.

 Paqui Monroy

Tweet

2 d’octubre, a terres d’Osona

Dia que es lleva fred i que el sol va acomboiant, mica en mica.

A les 9, en punt, a Taradell.

Els gegants enquibits en el  cotxe d’en Vives.

Solsones, Peres,  Pujades i Garrigues Urgells, Gabi’s,  Paqui’s, Tornabells, Vives………….

Amb el nus a l’estomac, amb les emocions contingudes.

Mes afectivitat, en els bon dia, en els com estàs?.

Muntant gegants per l’acte d’honor, per l’acompanyament, per l’arreveure al amic, al mestre, al company.

Per enrecordar-nos del be preuat que tenim: la vida, els  amics, els espais de per a compartir.

Esperant  ’alimentar l’esperit, varem alimentar el cos. Esmorzar que intentem distès, comentant foteses. Esperant les 10.

Gent, uniformes, mossos, Miquelets, Castellers, toca-sons, gent, cotxes. Calor del sol present que intenta escalfar l’anima. I gent. I amics, molts amics.

L’amic, encongit pel dolor, ordenant els temps, els actes, les paraules.

Emocions que es desfermen, llàgrimes  que, sense demanar permís ,  surten a passeig. Pell, abraçades. Compartint el dolor per l’absència i partint-nos la emoció per l’espectacle , mai vist abans, d’una coincidència de colors, de sensibilitats, de mirades que es creuen, de dol.

Gegants plantats, pilar que enfila al cel, uniformes, d’ara i d’abans, ferms, amb respecte, amb honor.

Feia temps que no emocionava tant una gralla. Arriba en Lluis. Vull pensar que orgullós de tot lo sembrat, de tot lo recollit, Des de la seva immensa humilitat, deuria veure’ns a tots per acompanyar-lo, per sentir-lo aprop, per reconciliar-nos amb la vida.

Paraules d’un idioma estrany d’un país llunyà.

Paraules d’en Pau, trencades per la emoció; intentant dir allò que sentim, volent posar paraules als sentiment.

Ens creuem mirades, els ulls ja no dissimulen, ara ja no poden seguir el  ritual de la contenció.

Pell, mans, plors i un lleu perfum de serenor, de gratitud, de ser conscients de la sort que em tingut de conèixer-lo, de compartir, sons, pobles, viles, país.

I sona el flaviol en l’homenatge de la complicitat, en l’honor del present ofert.

I ballen els gegants ( com va ballar la geganta, Pep Vives, com va ballar!!!).

Emplaçats a seguir caminant, a seguir cercavilejant, en la seva memòria, en el seu record.

Emocions a flor de pell, sensacions que apropen, que agermanen, que uneixen. Fent Colla.

Diumenge d’octubre, dia 2, a Taradell, terres d’osona, per acompanyar l’amic, en dia de sol i de dol.

Jordi Tornabell

Tweet

30è Aniversari dels gegants de Caldes d’Estrac
Al matí es va quedar per carregar els gegants, que encara estaven al Museu, al remolc. S’aprofita l’avinentesa per portar el gegant Montseny a Can Frigol, ja que l’exposició està a punt d’acabar. Mentres en Ricard porta el Montseny al seu lloc, en Jordi i la Sònia treuen els gegants del Museu. En Jordi té pressa perquè ha quedat amb la familia, la Paula i l’Arnau per anar a la platja i s’està fent tard, la Sònia s’en va a continuar treballant, arriben els Gabis quan ja està tot carregat al remolc, en Ricard i els Arnaus han acabat de fer la feina.
A primera hora de la tarda els gegants, els Bertrans-Vilà, els Gabis i l’Arnau  U. i els Solsones surten cap a Caldes on falta gent.
Els Tornabells  i la canalla de la platja arriben directament i els Roques s’afegiran més tard.
En arribar ens trobem amb el problema de l’aparcament dels cotxes dels acompanyants geganters, no hi ha cap lloc previst ni reservat per fer-ho, només pel cotxe del remolc, i els conductors s’en van d’excursió a aparcar els cotxes.
Com que hem acabat de muntar relativament d’hora, ens sobre temps per anar a fer el café o el refresc, ja que a aquella hora i amb la calor que queia potser era més adient, de camí ens trobem un avituallament  ja tot parat i la Natàlia demana si poden posar els porrons a l’ombra ja que estaven a plè sol, primer no encaixen gairebé la crítica constructiva però al final ho entenen i els posen a dins fins més tard.
És l’hora de surtir i els xanquers ja estan preparats ! Miracle ! Comença la cercavila, un detall a destacar és que els gegants del poble amfitrió  estaven plantats un davant de l’altre i quan anaven passant els gegants de les diferents colles convidades, ells els saludaven donant-lis la benvinguda un per un.
La cercavila va baixant pel poble i cada 100m. ( per dir una distància relativament curta, ja que no ho vaig mesurar) hi havia un avituallament, potser la cercavila que recordo amb tants !  Arribem a l’accés a la platja, hem de passar els gegants per sota les vies del tren, hi ha un pont baixet o sigui que ja tenim tots els gegants estirant-se i els portadors els passaven per sota el pont, un cop passat aquest tràngul els gegants continúen per un passeig al costat de la platja, però com no, els nostres gegants s’escapen i se’n van a la sorra de la platja amb la gent que estava prenent el sol, una clàssica turista, amb pamela i tot, vol fer-se una foto amb els gegants i ja tenim tota la colla parada i tots els altres gegants avantçant-nos. Ai, que el xanquer li agafa la pamela i li posa al príncep… Algú té la foto?
Arribem al final i es fa una mica pesat, entrem colla per colla, ballen els  amfitrions i llavors tots a l’hora. De mentres els xanquers ens fan espectacle de malabars amb el Roque.  Abans d’això els xanquers i la canalla han baixat en un ascensor, que hi ha al costat de l’hotel i la platja , que porta a l’spa de l’hotel i els fan fora perquè fan massa soroll, ja l’han tornat a liar.
Ja tenim a la senyora Maria que en barnús blanc puja ( per l’ascensor) a la plaça i fa fotos de tot, per veure-ho ! El Roque pregunta: de quina colla és ? Mola el vestuari!
Els nens Bertrans i la Paula venen pins i xapes, ells fent peles per la colla com sempre.
Aquí s’acaba la cercavila, ens donen una ampolla de cava de record. Ara s’ha de tornar al mateix lloc de sortida per guardar els gegants al remolc i l’inconvenient és que per tornar no han tallat el trànsit i pel mateix carrer pugen els gegants i els cotxes alhora fent-se nosa uns als altres.
Arriba l’hora del sopar, les taules estan parades i ens  trobem un pernil, pà amb tomàquet i beguda, en Roque ens talla tot el pernil, fins i tot ens fa uns trossos pel caldo i per les llenties de l’Ester. En acabar treuen un pastís gegant amb les espelmes dels 30 anys, tothom engega unes bengales que ens havien repartit i la colla de Caldes bufa les espelmes. Reparteixen el pastís; pà de pessic farcit de xocolata, boníssim, oi Arnau Solsona?
La canalla ha marxat a jugar i els adults aprofiten per fer reunió per acabar d’enllestir la festa del centenari. L’ambient està una mica tibat, algú de la colla està absent i altres amb el vi i el cava una mica animats, els acudits del Roque i d’en Gabi van fent riure i la música de l’orquestra va sonant, comencem a recollir i cap a Cardedeu que s’ha fet tard.

Paqui

Tweet

Els gegants de Caldes d’Estrac

La celebració del 30è aniversari de la Fàtima i en Busquets, els gegants de Caldes d’Estrac, marcarà el darrer i més intens cap de setmana de la Festa Major d’aquest municipi maresmenc. La plantada i cercavila de gegants de dissabte, dia 10, amb colles de diferents municipis catalans, servirà per commemorar l’efemèride de la colla gegantera local, que va impulsar la creació d’aquests dos gegants l’any 1981 i han esdevingut un símbol del poble.
Més enllà d’aquest aniversari, durant el cap de setmana la festa de Caldetes, dedicada a la Mare de Déu del Remei, comptarà amb espectacles de circ, ball amb les orquestres Metropol i la Principal de la Bisbal, actes per als infants com ara l’escumada i xeringada, el tradicional Correfoc amb diverses colles maresmenques, o l’actuació del grup festiu Hotel Cochambre. En el marc de la festa, Caldes també celebrarà la Diada Nacional, l’Onze de Setembre, amb una Ofrena Floral.

Horari de trobada gegantera de caldetes de dissabte 10 de setembre:

16,30h plantada

18h      cercavila

20h      sopar de colles

Tweet

Com a cloenda dels actes de celebració del centenari de gegants a Cardedeu hem organitzat un sopar obert a tothom.
La festa es farà el dia 17 de setembre a la plaça de Sant Corneli (en cas de pluja a la Tèxtil Rase)

Programa de la celebració:

Durant el vespre es passarà un vídeo amb imatges històriques de la Colla Gegantera i alguna actuació sorpresa.

Els tiquets pel sopar els podeu adquirir des del 12 fins el 16 de setembre als següents establiments col•laboradors: Casa Morgades, El Gat Corneli, El Sr. Enciam, Ingredients cafè, Joieria March, Tastets, Tarambana, Fleca Rovira i Pastisseria Piella.
Més informació: gegantscardedeu@gmail.com
També ens trobareu al Facebook i a Google+.

Tweet

Avui divendres 26 d’agost, després de dinar, quan la Paqui ha plegat de treballar, marxem els Bertran-Vilà i els Ibañez-Monroy amb el remolc dels gegants cap a…Puigcerdà. Però no era a la Seu la trobada? Doncs si, però dissabte. I nosaltres aprofitarem tot el cap de setmana, que encara estem de vacances (alguns).

Arribem al camping Pirineus, on ja ens esperen els Urgell-Vilà. Allà muntem un veritable campament (gitano?): tenda i carpad el clan Bertran, caravana dels Urgell…i macro tenda dels Ibañez. Ah, i la petita tenda de l’Arnau i la iglú pels Pujadas-Garriga (hi cabran?).

Ja som a dissabte 27. A les cinc de la tarda ens trobem a la Seu amb els Vives-Manyà (ells van d’hotel que hi ha nivell) i els Solsones (perduts pel Cadí). Una plantada amb dotze colles i tot seguit una cercavila (curta de distància però llarguíssima de temps). Resulta que hem hagut de fer temps perque hi havia un enterrament.

Pel camí un petit aperitiu (i tan petit!!no ha arribat ni per la segona colla, i nosaltres erem la vuitena). Una cercavila un pèl avorrida, sense ball dels nostres gegants (només els protocolaris), poc animada. Destacaria la plantada equivocada que vem fer els gegants de Cardedeu, tot saltant-nos tot el protocòl (al final ens faran fora de l’Agrupació). També destacaria petits “problemets” entre gralleres i caixes (ai aquest jovent, que n’hem de fer?)

En acabat, el sopar: una bona fideuà (per als qui els agrada!). Però això si, després d’una llarga espera. I el retorn. Alguns arriben tard al camping i no els deixen ja entrar. Una sortida de compromís, però que penso que ha servit per fer ambient a la colla (o una part d’ella).

Ricard Bertran

Tweet

Aquest proper dissabte ens trobareu a la Seu d’Urgell, es durà a terme la XX Trobada de Geganters i Grallers  dins dels actes de la Festa Major 2011 de la capital alturgellenca.

El programa d’actes, serà el següent:

Les colles que hi participaran seran:

• La Seu d’Urgell
• Tàrrega
• Queixans
• Alp
• Vilallobent
• Castellbell i el Vilar
• Cardedeu
• Sant Feliu de Llobregat
• Sant Julià de Lòria
• Bellver
• Sant Joan Despí
• Andorra la Vella
• Ponts

La majoria de components de la Colla sortirem divendres, per passar la nit a Puigcerdà. Des d’allà ens arribarem dissabte fins la Seu. (tot depen de la ressaca…)

Tweet

 Són quarts d’una del dissabte 23 de juliol. Una colla d’arreplegats són a la porta del museu carregant els gegants de Cardedeu al remolc. L’enginyer encarregat de la col.locació és, com. no, l’Arnau Urgell. Ja arriba en Joan de repostar el vehicle, ja podem posar-nos en camí! Un parell d’horetes i…ja som a Tuïr, a la Catalunya Nord. (bé, els Tornabell arriben més tard, que han agafat un “camí alternatiu”). Ara toca dinar: busquem un parc i som-hi! D’aquí destacaria el meló dels Pujadas-Garriga i el cafè dels Ibañez-Monroy (fet amb fogonet a l’instant!).

A les quatre una plantada accidentada: el vent ens tomba el gegantó a terra. Sort del cap-gròs dels jubilats de Figueres, sinó el mal hauria estat major (pobre cap-gròs!).

Comença la cercavila: molta gent i molta animació. Això motiva. Hi paticipen una desena de colles (destacaria els cavallets del casal de gent gran de Figueres, i també una nova geganta no recordo d’on, preciosissima, que els vem assegurar que si estava inspirada en les noies del poble ens n’hi anavem de seguida!). Durant la cercavila sentim parlar més francès que cap altra cosa. Els petits de la colla, en Guillem, l’Eva i l’Ashenafi, es fan un fart de vendre pins. Els xanquers, en Gabi, Biel i Arnau, van fent de les seves. Una cercavila llargueta, sinó pregunteu als portadors, en Ricard, Pep, Miquel, Joan o Jordi…O a les mares dels petits, la Paqui, Montse…També a les gralleres de la colla, l’Aina, Paula, Abenet, que es queden sense saliba.

I després d’un sopar acceptable (clar que després del de Vilafranca de Conflent…), on no hi ha faltat el fal.leeeeeeeera d’en Jordi, el més novedós: una cercavila nocturna.

Acabaré citant l’anècdota principal de la sortida: el cotxe que duia el remolc dels gegants, que com. sempre era el d’un servidor, es va quedar sense gasoil just quan arribavem a Llinars a les tantes de la matinada! I això que la Natàlia ja m’ho deia feia quilòmetres! L’assistència de’n Gabi i la Paqui, però, ho van solucionar tot.

Ricard Bertran.

Tweet

El passat 27 de maig va tenir lloc la inauguració de l’exposició «I segle de Gegants a Cardedeu» al Museu Arxiu tomàs Balvey-Casal de cultura. Aquesta exposició preparada conjuntament pel museu i la Colla Gegantera fa un repas des dels inicis dels gegants al nostre poble fins als nostres dies a través de la gent : mecenes, portadors, músics, nens i  gent del poble que els ha acompanyat i gaudit durant aquests 100 anys.

En la primera sala es parla de la família Masó Golfarichs, promotors i mecenes dels gegants de Cardedeu i dels primers portadors i nens que acompanyaven els gegants. A continuació es recrea la destrucció dels gegants durant la guerra i la seva recuperació. A la tercera sala es parla de l’etapa de l’Atac, els mundials del 1982 i la trobada de Matadepera. La quarta sala està dedicada a la nova època, amb el gegant Montseny com a protagonista i un espai dedicat a la música i als músics.

De cada època hi trobareu  una anècdota  explicada per un geganter així com fotos i documentació.

També trobareu una sala amb l’evolució del vestuari de la Colla i un audiovisial de les sortides dels gegants de Cardedeu des de l’any 1984.

Al passadís de sortida podeu penjar-hi les vostres fotos amb els gegants de Cardedeu i esdevenir un protagonista més de la història dels gegants a Cardedeu.

Teniu temps per visitar-la fins el dia 11 de setembre.

El museu està situat al Carrer Daurella, núm. 1, al costat de l’ajuntament.

Podeu veure les fotos de l’exposició al nostre àlbum Picasa.

https://picasaweb.google.com/gegantscardedeu/ExposicioMuseuArxiuTomasBalbeyCardedeuAutorFotosPauOrs

Tweet