En aquest moment estem a la festassa que han montat aquesta gent i acabarem tard, així que la crònica s’haurà d’esperar a demà..

Tweet

Hi havia una tema pendent, i molt important, que és l’inventari dels nostres gegants gegantons i capgrossos amb les seves descripcions i característiques téscniques. Per bé que encara no tinc tota la informació he començat a posar fil a l’agulla, de moment ho trobareu encara embastat però hi aniré treballant. A mesura que tingui nova informació aniré atacant  cada figura, ampliant dades o corretgir-ne si fos el cas per deixar tots els fils ben lligats, segurament sempre quedarà alguna cosa pendent de sorgir. S’ha inclòs en el llistat també altres figures com gegants manotes i les cuques donc participaven en les cercaviles junt amb els gegants. S’exclouen les figures de foc, com el Verro doncs pertanyen a una altre categoria.

A Cardedeu hi ha hagut 9 gegants, 2 gegantons, 2 cuques i 18 capgrossos, no tots al mateix temps però, els exposarem cronològicament:

1910 :El Gegant i la Geganta .  Primer com a rei moro el Gegant i com a donzella la Geganta, a partir dels anys 30 avillats de reis catòlics.

1935 : Estrena de 6 capgrossos. Comprats a «El ingenio»

1.    un avi calb amb barbeta blanca.
2.    una àvia desdentada amb cabells blancs llisos amb la clenxa al mig.
3.    un negre amb dents blanques i cabells rinxolats.
4.    un calb cararodona, ulls grossos i rialler.
5.    una senyora riallera de cabells ondulats
6.    un noi de cabell fosc amb marcades entrades i bigoti gruixut. Porta ulleres rodones

1936 . Destruits Gegants i Capgrossos a la foguera, el 21 de juliol.

1943: estrena dels nous gegants primer com a reis catòlics. A partir de l’any 1953 com a Ramón Berenguer lV i Peronella d’Aragó.

1943: Estrena de 4 capgrossos.

1. Un avi calb amb barbeta blanca ( el mateix motlle que el del 1935)
2. Una avia desdentada amb els cabells blancs ( el mateix motlle que el del 1935)
3. Un pages més aviat primet de cara celles negres i barretina.
4. un home rialler ,grassonet, cararodó amb galtones i papada, cabell llis curte i fosc.

1949: S’incorporen tres capgrossos, caracteritzats «com els tres porquets». Propietat del Sr. Clusellas.

1952: Estrena de 2 Capgrossos, regal de Rafael Masó.

1. pages gairebé calb, amb la cara grossa bocagros i grans celles arquejades , desdentat i front arrugat.
2. pages amb una especie de caputxa, celles i nas prominents, amb mig sonriure i pòmuls marcats.

1953: El Príncep.  Gegantó que representa el fill de Ramón Berenguer i Peronella, el príncep Alfons.Donació del Sr. Rafael           Masó. Adquirit a casa Paquita de Barcelona.

1960 aprox ? . Donatiu Sr. Rafael Masó.

• Capgros Drac
• Guerrers medievals
• Joglar.

???? . 4 capgrossos més.

1. El pastisser Borregaire, amb barret tipic de cuiner.
2. El «senyoritu»
3. L’arlequí, nas punxegut cabell i celles blanques i un colorit barret de tres puntes amb picarols.
4. La senyora.

L’any 1966 hi ha 12 capgrossos.

1973 o 1974 ? . Un incendi a l’esbarjo, on es guardaven en aquells moments, deixa En Ramon Berenguer IV i Na Peronella força malmesos.

1976 ? La Cuca dels Tres Pins, reestrenada el 2011.

1979 . Els gegants Manotes. L’associació cultural «Tres Pins» va crear ,l’any 1978, un grup de teatre de carrer «Papasastre» i van decidir construir uns gegants lleugers. Són els gegants Manotes, amb els braços articulats i sense estructura (agafats a l’espatlla i ala cintura com una motxil·la). En un principi en van fer 3, estrenats el 1979. Van fer algunes cercaviles de Festa Major junts amb en Ramón Berenguer i Na Peronella. Estan en bastant mal estat però recuperables.

1. El militar
2. El capitalista.
3. el Mossen.

Més endavant en van construir dos mes, també manotes, la Vella i el Monstre Verd.

1. La Vella
2. El Monstre Verd.

Sembla que es van malmetre en una fira però continuem investigant en el tema.

 

1982: estrena de la gegantona Marieta. El mateix dia es casa amb El Príncep, era el 15 d’agost de 1982.

1998. estrena del Gegant Montseny.

200?. Borregos de Foc ens cedeix el capgros Borrego.

2011. Re-estrena de la Cuca dels Tres Pins per la Colla Gegantera amb la col·laboració del Viver del Bell-lloc que aporta els portadors. Netejats i montats 5 dels 8 cossos que la componien. Li falta restaurar el cap, però segur que perl la Festa Major del 2012 pot sortir completa.

 

Hi ha algunes fotos al nostre web de picassa, àlbum «LES NOSTRES FIGURES»:

https://picasaweb.google.com/gegantscardedeu/LESNOSTRESFIGURES#5599958955823347170

Hi ha més informació sobre cadascuna de les figures però falta completar i sobretot posar les fotos amb millor qüalitat, ja s’aniran escanejant de nou i pujant a la pàgina.

Ep ! I com sempre, si teniu informació complementaria ja sabeu que és molt benvinguda. (pau@march.cat o gegantscardedeu@gmail.com o al facebook de La colla Gegantera de Cardedeu.

 

Pau Urgell

 

 

Tweet

Diumenge els nostres gegants seran a la petita trobada de la població nord-catalana de Vilafranca, us posem el programa per a tothom que ens vulgui acompanyar, i si podeu anar-hi dissabte o quedar-vos fins dilluns…ens fareu molta enveja !!

La setmana que ve ja us comentarem com ha anat.

 

PASQUA& St Jordi Vilafranca de  Conflent

 

 Divendres 22 d’abril : St Jordi

• • Des de 14h00, « Carnaval de Marie-Galante », cercavila amb vestits tradicionals de Guadalupa.

  • A 18h00 dedicatòries al « bureau de tabac » i al « Café le Canigou » per Jean-Paul Martin i Eric Forcada. A continuació es farà una conferencia – projecció pels autors a 19h00. Ofertes de roses fetes pels nens del poble.

Dissabte 23 d’abril : « St Jordi suite» & « Goigs dels ous de xocolata »

• • « Pas d’un llibre, don d’una història »: tota persona interessada pot donar un llibre des de les 9h00 al Point-Info-Tourisme o des de 16h00 a una carriola que farà un torn del poble i pot recuperar un altre, a les 21h00 en la plaça de l’església o a l’endemà al « Point-Info-Tourisme ». El llibre serà dotat d’un punt de lectura, una pàgina web per anotar les vostres impressions, un resum, la nova residència del llibre, etc…Ofertes de roses en paper fetes pels nens del poble.

  • Des de 14h00, a la plaça de l’església : racó lectura a l’aire lliure, amb una entitat de professionals i un munt de llibres pels més petits.

  • Des de 16h00 al Faubourg i al poble : « goigs dels ous de xocolata », collita tradicional a cada casa (i també a la gent del carrer), dels ous de xocolata a canvi de música tocada pel grup de musics « L’Avant-Bras ». Hi hauran diferents parades lúdiques pels nens.

  • A 21h00 : distribució de la collita dels ous, del rom cremat i dels llibres.

Diumenge 24 de abril : Petita trobada gegantera de Vilafranca

A la plaça de l’església, a les 9h00, plantada; a les 10h30, cercaviles i també a les 15h30 amb presentació dels gegants i balls finals.

Dilluns 25 de abril :

• • Aplec de Notre-Dame-de-Vie, peregrinatge a l’ermita situada als penya segats de marbre rosa, 40 min. Porteu la vostra aigua. Inici a dalt del Faubourg, després el pas a nivell del Tren Groc, al oratori de la carretera RN116 (direcció Mont-Louis). Missa a les 10h00. Gaudireu d’una vista del Canigó impressionant.

  • A 15h00, a l’església, cants amb la Chorale Guillem de Cabestany.

• Dissabte i diumenge, al centre del poble, carrer St Jacques, sala Jauffret, exposició de pintura sobre seda i de patchwork.

• Diumenge i dilluns, al Fort Libéria, escultures de llina amb trepadora.

• Tot el cap de setmana, atraccions foranes a la Porte d’Espagne.

Excepte les atraccions foranes i l’entrada al Fort, totes les activitats són gratuïtes

Per més informació :

Point-Info-Tourisme 04.68.96.22.96 o infotourisme@villefranche66.fr

http://geants-villefranchedeconflent.chez-alice.fr

Tweet

 

A falta de crònica, de moment, de l’aplec de Sant Hilari us poso la notícia apareguda al bloc de L’Actualitat del Baix Montseny.

 

 

Els gegants a Cardedeu participen a l’Aplec de Sant Hilari per recordar el centenari del seu naixement

Amb un total de 2.850 panets lliurats l’Aplec de Cardedeu celebrat
diumenge va tancar com un dels més multitudinaris de les darreres
dècades, amb més de 3.000 assistents al punt del migdia. Un èxit
d’assistència al què va ajudar el bon temps que va acompanyar una
jornada especial en la que també va participar amb la ballada d’un vals
la Colla Gegantera de Cardedeu, que celebra el seu centenari. Els
geganters s’han proposat participar a la major part d’actes que
s’organitzin al municipi per recordar la seva primera ballada, l’any
1910.

Els primers compassos de l’Aplec es van començar a
desvetllar d’hora, al voltant de les 7 del matí, quan els més matiners
van fer camí cap a l’ermita i van començar a preparar les fogueres i les
piles de llenya. Entre les 9 i 10 van començar a arribar els assistents
que van decidir pujar a peu des de Cardedeu i que van recuperar forces
amb la primera carn a la brasa de la jornada, acompanyada de pa amb
tomàquet. Després de la missa oficiada per mossèn Francesc Jordana i el
tradicional cant dels goigs, comença el repartiment de càntirs i la
benedicció dels panets que, per repartir-los, amb el so dels tocs de
campana de fons, es va fer necessari habilitar dues cues per l’enorme
concurrència.

L’audició de sardanes de la cobla Iluro de Mataró,
amb una mitja part especial protagonitzada per la ballada gegantera, va
ser el preludi del trasllat dels assistents a l’esplanada del costat de
l’ermita per començar a preparar els àpats per grups de familiars, amics
o colles que, en molts casos, van voler aprofitar el bon temps i gaudir
de l’entorn fins que el sol va començar a desaparèixer posant punt i
final a una jornada a la que hi van participar persones vingudes de la
vila i d’arreu, fins i tot alguns francesos i alemanys.

 

http://actualitatdelbaixmontseny.blogspot.com/

 

 

 

 

Tweet

 

A falta de crònica, de moment, de l’aplec de Sant Hilari us poso un enllaç ala notícia apareguda al bloc de L’Actualitat del BAix Montseny.

 

http://actualitatdelbaixmontseny.blogspot.com/2011/01/els-gegants-cardedeu-participen-laplec.html

 

 

Tweet

 

 

HISTÒRIA DELS GEGANTS A CARDEDEU

La primera notícia que coneixem de la presència de gegants pels carrers de Cardedeu, és de les festes celebrades el 18 d’octubre de 1885, en acció de gràcies al Senyor per haber lliurat el poble de la epidèmia de còlera. En trobem la crònica al diari La Dinastia del 23 d’octubre de 1885.

La Dinastia. Núm. 1211 , 23 d’octubre de 1885.

Cardedeu, 20 de Octubre de 1885.

Muy señor mio y amigo: Conforme anunció V. en su digno periódico, el 18 del actual se celebraon en esta villa solemnes fiestas, costeadas por la colonia forastera, en acción de gracias al Señor por habernos librado de la epidemia colérica.

Ya la víspera por la tarde reinó gran animación en el pueblo cuyas calles recorrieron los gigantes y timbaleros, verificándose al anochecer el pasa-calle con música, mientras se echaban á vuelo las campanas, y en varios puntos se disparaban ensordecedoras tronadas.

El domingo á las diez se celebró solemnisimo oficio con música predicando un elocuente sermón el Rdo. Don José Terradas, prior del Hospital de Santa Cruz de Barcelona que nos prestó este obsequio, por todos agradecido,….

….Por la tarde á las cuatro se celebró la procesión que no ha tenido igual en este pueblo. Abrian la marcha los gigantes y timbaleros, seguian los ganfalone, la Cruz parroquial y las banderas de los gremios; venia luego el pendón de niños a cargo de don Eduardo Suner, seguido por una orquesta de Granollers, la imagen de Sant Roque llevada en andas, el pendón del Monte -pío de la Santa Espina con numeroso y lucido acompanyamiento: y seguia luego el pendón principal que llevada don Manuel Fargueti sosteniendo las borlas el Alcalde de la villa don Pablo Gesa y el Excmo, señor de Jose Vilaseca y Mógas ex-presidente de nuestra Diputación provincial, contandóse en su acompanyamiento unas ciento cinquenta hachas y viéndose en él representadas todas las clases de la población, especialmente el elemento joven, y los forasteros, seguia al pendón la música del pueblo, venia luego la imagen de San Sebastian en unas andas, arregladas, en pocos momentos, con verdadero gusto artístico, siguiendo detras del clero y presidiendo al Magnifico Ayuntamiento; cerraba la processión la orquesta dels Fidels de Barcelona y un piquete de mozos de la Escuadra.

…..

….La población de Cardedeu y los forasteros conservarán grato recuerdo de los festejos que sería desear que se repitiesen cada año (sin cólera) como despedida de la colónia veraniega.

El corresponsal.

Aquest desig del corresponsal de Cardedeu sembla que es compleix doncs al mateix diari, La Dinastia , del 25 d’agost de 1896, trobem una resenya de la Festa Major de l’any 1896 i una llarga descripció de les Festes dedicades al

“ Sacratisimo Corazon de Jesús” celebrades del dia 16 al 23 d’agost on, en la processó de l’últim dia hi apareixen uns cap-grossos.

La Dinastia. Núm. 3917 , 25 d’agost de 1896.

DESDE CARDEDEU 25 Agosto

Celebróse en este pintoresco pueblo la fiesta Mayor en los dias 15 al 17, reinando animación extraordinaria. Solemne funcion religiosa…

…Pero el bullicio de aquellos dias resulta cuadro de tristeza comparado con la fiesta verdaderamente espléndida y digna, aún de muchas capitales de província que se celebró ayer como remate del octavario dedicado al Sacratisimo Corazon de Jesús para conmemorar el segundo aniversario de la instalacion en esta católica villa del Apostolado de la Oracion.

Durante los dias del solemne octavario, que comenzó el dia 16….

La fiesta final que, como he dicho se celebró ayer, superó à cuanto podia esperarse, gracias a hallarse unidos como siempre, en armonia envidiable los habitantes del pueblo y la colonia forastera que viene aquí a gozar de la atmòsfera que purifica el Montseny con sus brisas y que hace que esta villa sea una de las mas sanas de Cataluña.

….A las seis salió la solemne procesión. Concurrida como nunca aquñi se haya visto,. Abria marcha una sección de Lanceros de Borbon con sus cornetas, seguia un heraldo vestido de payes a la antigua usanza y soteniendo un pendon con las armas de la villa: venian luego los cabezudos, causando gran alboroto entre la gente menuda, y despues…

Aquesta mateixa notícia la trobem a la Renaixença del 27 d’agost de 1896, però amb una variació important, aquí hi surt un gegant, amb flaviol i tamborí ,i els cap-grossos..

Processó del Sagrat Cor de Cardedeu.

La Reinaxença 27 d’agost de 1896.

…y a les sis solempne professó que seguí’ls principals carrers devant la qual y obrint lo curs hi anava una secció de llancers de Borbon número 4 ab los cornetes seguyint despres un gegant vestit a la pagesa, lo fluviol y tamborino, una colla de nanos y’l Rey d’armas montat vestit a la pagesa, lluhint l’estandart ab l’escut de la vila, després la creu parroquial ;gongalons, banderes de varies administracions, penó de noys,altre fet de flors naturals qual acompanyament ers tot de nenes del poble y dels forasters de la mateixa de la mateixa associació; lo coro Montserratí ab son penó; orquestra La Catalana ; coro Canigó de Barcelona; Germandat i penó de la Santa Espina; varis devots aixís vehins com de fora; administradors portants de tálem (aquets molt ric i estrenat en aquesta professó) ; Custódia; la Obra; l’Ajuntament ab lo que te de forsa i D. Félix Carrasco donant fi a la mateixa secció de cavalleria ja dita vinguda de Granollers, ahont se troba de guarnició…

A Cardedeu , la Congregació del Sagrat Cor de Jesús es va fundar el mes de juny de 1894. La seva institució va reunir molts fidels, segons Balbey,comptava amb 150 homes i 300 dones, dividits en diferents cors. Les seves obligacions eren resar cada dia el Rosari, prendre la comunió cada primer de mes i a canvi es rebien gràcies concedides per Papes i Bisbes. Un cop a l’any, per les Festes del Sagrat Cor de finals d’agost, s’organitzaven octonaris o tridos,: vuit jornades o tres dies dedicats a missa diariament, Rosari i exercicis, amb cants de motets a càrrec de l’escolania de fidels, a més de sermons oficiats per preveres del bisbat i capellans convidats. I finalment, una gran processó.

Una de les notes més característiques d’aquestes processons eren els Gegants, que les presidien i comportaven un deix de joia i d’alegria

La processó del Sagrat Cor la organitzaven els estiuejants, per això popularment se’n deia la processó dels senyors, i servia per cloure la temporada d’estiueig.

Un exemple de la importància d’aquestes festes el trobem en l’article de La Vanguardia del 28 d’agost de 1901, aquest any se celebraven durant tres dies.

La Vanguardia 28 d’agost de 1901.

Desde Cardedeu (28 Agosto 1901)

Señor director de LA VANGUARDIA.

Pocas veces con ás propiedad que en la presente ocasión habrase podido detallar en estas columnas una religiosa festividad de tanto fausto como la celebrada en esta villa con motivo del solemne triduo dedeicado por la poblacion y la colonia estival al sacratísimo Corazón de Jesus.

El dia 23 ,a las ocho de la mañana, celebróse una misa…

…y el 25, último de la fiesta, á las ocho de la mañana celebróse una misa de Comunión…

….A las cuatro de la tarda rezóse el rosario,siguiendo la meditación y la oracion sagrada por el doctor Estabanell, organizandose a seguida la procesión que recorrió las principales calles de la villa y la cual marchaba en el orden siguiente, batía marcha una sección de caballeria de treviño, de guarnicion en Granollers,seguian los cabezudos que danzaban al son de la flauta y el tamboril: los gonfalones parroquiales; pendón de niñas; escuelas públicas; señoritas de la localidad presididas por un artístico emblema; pendon de señoritas de la colónia, el de las jóvenes de la villa; agrupacion coral “Montseny” con su simbolico estandarte; Monte-pio de la Santa Espina, pendon principal conducido por el señor don Juan Amat y Sormani , acompañado por las autoridaes municipal y de esta poblacion y precedido de una nutridísima y distinguida concurrencia perteneciente a todas las classes sociales…

…El acte religioso fue presenciado por infinidad de personas venidas de pueblos limítrofes , que ocupaban todas las calles del transito…

El corresponsal.

La Reinaxença , del 29 d’agost de 1901 també en fa la seva crònica i destaca que els “nanos” de la Casa de la Caritat” de Barcelona van participar a la festa major de Cardedeu.

Però no només en les festes religioses hi participen els gegants, en les festes del carnaval també era costum de trobar-hi aquestes figures. A Cardedeu en tenim notícia de les celebrades els dies 25, 26 i 27 de febrer de 1899. La Vanguardia del 20 de febrer d’aquell any anuncia pel diumenge 25 , dins les festes de Carnaval, una Cercavila a les tres de la tarda, des del cafè de can Masip fins a la Plaça Major.

La Vanguardia del 20 de febrer de 1899

Podeu veure el pdf del document original aquí: LA VANGUARDIA 20-2-1899.pdfGeneral

Aquests gegants, segurament llogats a Barcelona, acompanyaven a les colles de gitanes que hi havia al poble, cada una vinculada a un cafè o una entitat.

En principi al Cafè Masip , situat a l’actual avinguda del Rei En Jaume es convertí en sala de ball l’any 1886 , a partir del 1919 es tranformà en cinema i des del 1962 és una botiga de bicicletes i quiosc.

La Plaça Major és l’actual Plaça de l’església.

És fàcil pensar, doncs, que aquesta cercavila amb la participació de gegants recorregés uns metres de l’actual avinguda del Rei En Jaume, tot el carrer Sant Antoni i atravessés la Plaça Anselm Clavé per arribar a la Plaça de l’església.

La primera ballada de gitanes documentada a Cardedeu és de l’any 1884, i ballaren a la Plaça Major els dies de Carnaval. Les dues Colles més importants foren la del Casino i la del Cafè Masip. Començaven a ballar el mateix Diumenge de carnaval a tarda a la plaça de Sant Joan.

Fins aquí,en tots els articles que hem comentat, sempre es parla d’uns gegants o d’uns capgrossos, però sense citar-ne la procedència, a excepció de la de les festes del 1901, on s’explica que eren els nanos de la Casa de la Caritat de Barcelona.

Els organitzadors de les festes, ja fossin festes religioses com El Corpus o les del Sagrat Cor ) o paganes com les del Carnaval, si volien tenir una festa ben lluida es preocupaven de llogar per les processons o cercaviles, a part de les bandes de músiques, una parella de gegants i capgrossos. El pressupost o disponibilitat deuria fer que alguns anys no fos possible fer venir totes les figures.

Pau Urgell.

Tweet

Entrevista feta el dia 11 de juliol del 2000 a en  Joan Clusellas i Pelegrí. En Joan Clusellas va nèixer el 4 de febrer del 1924.

 

 Se’n recorda de quan van cremar l’església? Oi,  i tant! Si home, era el 36, jo llavors ,vaig sóc nat el 24 ,.tenia 12 anys . L’Església, Mare de Déu si ho vaig veure, el  foc, mira si n’hi sortien per aquella rodona que hi ha en aquí davant, sortien per allà les llamarades de foc, mira si n’hi havia de foc allà dins. tots els bancs, que eren uns bancs tant o millors dels que hi ha ara o més dels que hi ha ara, de fusta bona.Si noi, si, carai,  nosaltres ens ho miraven d’un tros lluny. 

Va començar a anar amb els gegants des de molt jove…

  Vaig començar amb 16 o 17 anys i fins que en tenia 30 i tants, potser 35.  Era portador i junt amb en Salvador Teixidor, en  Teixi li deiem , els millors balladors dels gegants.A la Colla hi anava amb el meus fills Joan i Antoni.. Amb l’Antoni no tant. Hi havia els Teixidor ( Salvador i en Pepita , en Dous (el vell Dous) i en Josep Viader ( pito Gallina). Els capgrossos els portaven els més joves, recorda la vella del monyo, l’avi dous, el Pastisser i el pagès amb el Caliquenyo.  El Sr. Masó els acompanyava quan sortien per Cardedeu , ell no era portador. Tenien vestuari de geganter? Anàvem amb camisa blanca, pantaló blau, faixa vermella , barretina i espardenya de vetes ( veta negra).  Com feien el transport?  EL transport el feia l’Agustí Pascual ( jutge) amb el seu camió de transport. Es transportaven desmontants, cos cap amunt per un costat i bancada de fusta per l’altre. Recordo que pesaven molt i que els vestits es van canviar ( no són els mateixos que els actuals) Els guardaven a l’ajuntament vell ( costat de l’esglèsia), a les cotxeres de l’Amat ( a Can Cortés) com que era molt alt i més tard a uns baixos de l’edifici de darrera l’ajuntament, on ara hi ha la policia municipal, que hi vivia el secretari. On feien les sortides? On més anàven era a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, i pobles del voltant de Cardedeu. Feien venir un parell de flabiolaires i un tamborí , d’on venien aquella gent?…d’un poble veí (de Palau o Llinars, potser) en Saló o un d’aquests joves t’ho dirà.. A Cardedeu anàven amb l’orquestra de 30 o 40 músics tocant valsos i pasdobles. Sortien per la Processó dels Srs. i per la Festa Major. A les sortides, a part del tiberi pagat, pasaven la barretina i recollien uns bons quartos. Qui tenia més gràcia amb la barretina era en gallina. Els altres no teniem tanta cara. Ens explica una anècdota?  "Un dia anavem cap a la Plaça de Sant Jaume… de les Rambles veniem, l’avi Dous , que ja va ser dels últims anys, pobret, se li escapava el riu , es para quan vam fer una mica de parada i és clar, només fas així i … i com que veniem d’aquella pendent ….fiuuu…un  rierol….i la canalla : Mama, mama! goita aquell gegant s’ha fet el pipí ! Aquell gegant s’ha fet… Mare de Déu, no es va moure de dins no, fins que va tornar a marxar, en un altre puesto encara que pares per relleva’l ja no el van conèixer , però aquell allà si arriba a sortir…veus d’aquesta tonteria me n´he enrecordat, tu." 

 

 Pau Urgell.

Tweet

" La villa de Cardedeu, centre de veraneo de muchas familias barcelonesas ha celebrado últimamente la fiesta dedicada á los forasteros. Uno de los numeros de más altura fué  el estreno de los gigantes, que á su paso por las calles de la poblacion difundieron la mayor alegria entre la gente menuda"

Aquest petit escrit apareixia el dia 27 de setembre de 1910 a "La actualidad", el peu de la foto que l’acompanya ens dóna fe de la data d’estrena dels primers gegants de Cardedeu:

"Los gigantes de Cardedeu, estrenados el 18 del actual con motivo de la fiesta de los forasteros que veranean en aquella  animada población, desfilando ante la Casa Consistorial."

Podeu veure el document a l’enllaç:

http://picasaweb.google.com/gegantscardedeu/LANOSTRAHISTORIA?authkey=Gv1sRgCJjpvdPo7Z3_Mg#5547265830842207666

Tweet

» La villa de Cardedeu, centre de veraneo de muchas familias barcelonesas ha celebrado últimamente la fiesta dedicada á los forasteros. Uno de los numeros de más altura fu´r el estreno de los gigantes, que á su paso por las calles de la poblacion difundieron la mayor alegria entre la gente menuda»

Aquest petit escrit apareixia el dia 27 de setembre de 1910 a «La actualidad», el peu de la foto que l’acompanya ens dóna fe de la data d’estrena dels primers gegants de Cardedeu:

«Los gigantes de Cardedeu, estrenados el 18 del actual con motivo de la fiesta de los forasteros que veranean en aquella  animada población, desfilando ante la Casa Consistorial.»

[@more@]

 

 

Tweet

A les 8 del matí ja erem tots dalt l’autocar a punt de marxa , excepte els que sempre arriben tard…

A les nou arribàvem a Girona i ens vàrem posar a montar els gegants, i en acabar la feina vam anar a  esmorçar. Ens vam esperar una bona estona abans no va començar la cercavila però com que hi havia una banda de música vam estar distrets ballant.

A 2/4 de 12 començava la cercavila que va durar una hora i mitja. Un cop acabada la cercavila començava a ploure i vam anar a dinar (que ens havíem dut de casa) en un parc.

A la cercavila hi anava un xanquer que va estar fent bromes i tirant aigua a tothom, tres gralleres que ho van fer molt bé. També venien els músics de “La tres quartans del Gall” on hi havia  un noi “nou” , l’Arnau , que tocava la tarota. Un altre Arnau!  Ja en son quatre ! Benvingut  Arnau. Ah! La “Tres quartans del gall” també ho van fer molt bé.

Acompanyant a n’En Ramón Berenguer IV, Na Peronel·la d’Aragó, al princep, al Montseny,el gegant de quatre cares,  i al cap-gros  Arlequí van venir també dues noies i un follet que estan preparant una sorpresa.

El viatge de tornada es va fer més curt i vam arribar a Cardedeu a les 8 del vespre.

 

Paula Urgell

Tweet